L'ESTANY DE BANYOLES

Vista general de l'Estany de Banyoles en hores de vesprada

Tot va començar quan Catalunya estava coberta per un mar molt gran i la serralada Pirinenca va ser la culpable en el transcurs dels anys del moviment geològic provocant l’aixecament de la conca interior. Això va provocar el moviment de zones impermeables produint que fossin recobertes per sediments fluvials i és la causa de falles, originant l’enfonsament de diferents territoris durant vint milions d’anys.

Concretament l’Estany de Banyoles està situat al costat de la falla de l’Empordà i s’alimenta a través d’una xarxa subterrània de canals aqüífers provinents del nord i l'oest de l’alta garrotxa, ja que els primes estudis es creia que estava alimentat pel riu Ter i el Fluvià.

El principi de l’aparició de l’Estany fa 250.000 anys, tenia un nivell entre sis i vuit metres més per sobre del que hi ha ara en l'actualitat. I es demostra per l'aparició de fòssils a Porqueres i les Estones de Banyoles. El 1887 es detecta la troballa d’una mandíbula Neandertal (hi ha més referències en l'article de la columna dreta dedicada a la figura del farmacèutic banyolí, Pere Alsius i Torrent), que data d’una edat aproximada de fa 80.000 anys. I es verifica l'existència de l’especia humana en el territori on vivien a prop de l’estany amb un clima humit i pantanós.

L'estany des del passeig Darder		Des de la zona nord		Pesquera "La Carpa d'or" una de les vint existent
Barques per a esbarjo		Excursions turístiques per l'Estany		Pràctica d'esports

Fa 15.000 anys es quan l’estany va començar a definir-se tal com és. On aparegueren la formació d'estanyols que estan alimentats per aqüífers amb un volum d’aigua menor. Uns d’aquest estanyol per exemple es l’estany Nou o de Can Silet. Ja que també n’hi ha a Porqueres, a Camós, a Sant Miquel de Campmajor, Espolla o Pujarnol.

Hom pot imaginar que un laberint subterrani d’aqüífers que alimenta tots aquests petits estanyols i que són cosins germans de prop de l’estany o millor dit de la conca lacustre. Aquests aqüífers amb les seves aigües, tenen la força per enfonsar el sòl provocant petites coves subterrànies que donen lloc a la formació d'aquests petits estanys o estanyols, produint també altres fenòmens més petits com per exemple el de 1982, un sot a la mateixa carretera C-150 a prop de l’estanyol de can Ordis. En definitiva, són formes geològiques que no són mortes ni estàtiques, sinó que  estan en moviment i en alguns llocs augmenta de forma constant el seu volum subterràni.

L’any 812 l'orde benedictí del monestir de Sant Esteve de Banyoles va facilitar la sortida de l’aigua amb la construcció de recs que s’endinsen entremig de la vila. En aquesta mateixa línia, i per tal de controlar la pujada del nivell de l’aigua quan plovia, l’ajuntament els anys 90 va construir dos col·lectors.

S’han fet molts estudis microbiològics i van veure que molts d’aquests estanyols situats al sud, a prop de la vila de Banyoles, avui pràcticament en el nucli, hi ha un nivell elevat de substàncies sulfuroses càlciques i són coneguts com a aiguamolls de la Puda. La seva aigua s'utilitzava amb finalitats curatives i està esmentat en escrits des del segle XV.

L’any 1829 l’ajuntament va construir una font artificial amb una petita placeta i, més tard es va fer una caseta amb un parell de banyeres on malats i turistes van portar molts ingressos econòmics a la vila. A causa de l'èxit assolit es va construir una nova font que és la que actualment hi ha ara, i un ampli i modern centre termal, encara existent, però totalment abandonat i en estat ruïnós.

Estanyol del Vilar		L'estany, també és un espai d'art (Maternitat de Piculives)		Camí de volta a l'estany
Santa Maria de Porqueres, des del camí		Els ànecs, típics habitants de l'estany i els seus estanyols		La Font Pudosa

L’ecosistema natural s'hi troben aus com per exemple els ànecs que són molt comuns a l’estany i també si troben amfibis i rèptils com el tòtil o la serp d’aigua. Pel que fa els peixos els més autòctons són la bavosa de riu o la bagra, ja que també la carpa, el garbí o el peix de sol s’han adaptat a la zona.

La vegetació es troben tres grups característics, les plantes submergides anomenat hidròfits, plantes que tenen part fora de l’aigua amb fulles i flors que es diuen helòfits i finalment les plantes que viuen fora de l’aigua anomenades higròfits. Pel que fa a la vegetació arbòria trobem boscos de ribera amb vernedes, alberedes o salzedes.

Tot aquest ecosistema esta protegida com espai natural per la Unió Europea anomenat natura 2000, on la protecció de les espècies i els hàbitats naturals són protegits respectant l'activitat humana que si desenvolupa.

I en aquesta directriu cal fer esment l'enorme valor paisatgístic i del ecosistema al considerar l'estany de Banyoles, una de les meravelles naturals més valuoses de les comarques gironines, on el pas dels anys sobre tot de malaurades especulacions urbanístiques com van patit molts recons de la Costa Brava, en aquest indret han estat sortosament inexistents, podent avui gaudir d'aquest indret mediambiental incomparable.

L'Estany de Banyoles des del Club de Natació Banyoles

En aquest marc de respecte al medi ambient cal destacar dos atractius, l'un de caire arquitectònic i l'altre esportiu i de salut: les pesqueres i el camí que dóna la volta a l'estany. Les pesqueres només es troben en la part sud i est de l’Estany de Banyoles i són petites construccions molt diferents entre elles, que s'han convertit en una imatge inseparables de l'estany de Banyoles. Actualment n'hi ha vint, cadascuna de les quals és coneguda per un nom en particular, essent de propietat privada i per tant, només es poden visitar des de l'exterior.

La seva construcció data de mitjans del segle XIX fins a principis dels anys 30 del segle XX, data a partir de la qual l'Ajuntament de Banyoles, en va prohibir la nova construcció, interdicte que ha perdurat fins l'actualitat. La seva funció original era de guardar els estris de pesca i les petites barques, com també per a poder banyar-se o passar-hi la jornada la família propietària, normalment gent acomodada a Banyoles.

Ruta de la Puda		La cigonya blanca des del mirador d'en Montalt		Mirador de la banda oest (Porqueres)

Pel que fa al segon atractiu, sens dubte, és el camí que voreja tot l'entorn de l'estany. Un camí planer, fàcil de fer i per totes les edats. Té un recorregut total de 6,3 quilòmetres, i transcórrer per indrets i racons encantadors, on es poden contemplar gràcils estampes de l'hàbitat natural com també arquitectòniques, com és l'església romànica de Santa Maria de Porqueres.

A part del camí que voreja tot l'estany, que és el principal, n'hi ha d'altres més curts que també es poden recórrer, com la Ruta de la Puda, on es pot gaudir de visitar petits estanyols com l'Estanyol d'en Montalt o el mirador del mateix nom, d'on es pot contemplar diversos nius de cigonyes.

BOSC DE LES ESTUNES

Les Estunes és un petit bosc situat dins el terme municipal de Porqueres, que es troba a mà esquerra de la carretera GI-524 en direcció a Olot per Sant Miquel de Campmajor, a tan sols uns 0,7 Km. des de la Font de la Puda i a uns 500 metres en línia recta de distància de l'estany de Banyoles.

Per tant, es troba dins els paratges que envolten l'estany, espais naturals que en té cura el Consorci de l'Estany de Banyoles, on hi participen ens públics com l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Porqueres, l'Ajuntament de Fontcoberta, juntament amb altres entitats a nivell provincial com són la Diputación de Girona i Generalitat de Catalunya, per part del seu Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural.

Es un bosc d'unes característiques molt especials, que s'han format al llargs d'anys sobre travestins, una roca sedimentària calcària, i que havia estat fa milers d'anys una part de la zona litoral oest de l'actual estany. Aquestes roques presenten unes curioses i àmplies esquerdes, no molt fondes, però que li donen una sensació de caverna d'esquerda vertical.

La seva característica tan peculiar en conjunt, és a dir, del propi bosc i del seu sòl, fa que els arbres i la seva vegetació assentada sobre un terreny tan escabrós i escletxat, doni un toc fadador i propi per a llegendes, tal com va recollir en el seu dia en Pere Alsius i Torrent en la "Llegenda de les fades de les Tunes" en una les al·lusions d'aquests personatges fantasiosos, i tan estimats pel món infantil.

Diferents imatges del Bosc de Les Estunes

Hi ha dues rutes, una de curta i una altra de més llarga, així com diversos racons dins del bosc; les rutes tot i que són senzilles, cal estar atents als abruptes alteracions del nivell i a les seves escletxes, que poden presentar seriosos problemes en cas de distracció o temeritat (*), pel que fa a caigudes de cert nivell i el perill de topar contra la part rocosa, cal estar-hi atent i vigilar sobre tot a la mainada.

EL DRAC DE L'ESTANY DE BANYOLES

Sant Jordi, patró de Catalunya i la mort del dragó

Al llarg de la història i en molts països arreu del món, hi ha hagut i encara perduren moltes llegendes que descriuen diferents personatges imaginaris i meravellosos, com també situacions recobertes de l’encant fantàstic i de misteri on l’home no ha sabut explicar o, simplement s'ha mantingut en perpetuar unes costums, llegendes o històries fantàstiques, on la gran majoria han estat transmeses oralment al llarg de segles. I aquestes transmeses oralment o a través del relat, sempre han estat envoltades d'una majestuosa imaginació de fantasia.

D’aquesta manera al llarg dels anys i en molt racons de la geografia, s’han creat figures d'animals fantàstics i llegendes que mostren els dubtes i la necessitat d'explicar esdeveniments i fenòmens sense explicació, o simplement, perpetuar tradicions i actes, en molts de casos amb arrels religioses o altres de paganes.

Aquestes llegendes no únicament formen part de la literatura, sinó que estan totalment arrelades i festejades al llarg de l'any com a festes i actes de tradició popular. El bestiari que les impregna és ampli, des dels animals reals als imaginaris. Real amb atributs fabulosos com el lleó, el cigne, la balena o l'àliga entre d'altres; imaginaris com la serp, l'alicorn, el basilisc, el griu i altres formes de dracs, de fet potser, el més popular de tots.

Dels dracs, el més conegut és el que està vinculat amb la figura de Sant Jordi, símbol de valentia i patró en molts pobles, entre ells Bulgària, Geòrgia, Portugal, Anglaterra o la mateixa Catalunya i les Illes Balears. La festa tradicional que és el 23 d'abril, que es fa en record a la seva mor decapitat per negar-se a perseguir cristians, a l'any 303.

© Luis Filella/v.Mònica Abad Susaeta Ediciones, S.A.

Amb Sant Jordi neix la llegenda del drac. Un animal ferotge per les terres de la Capadòcia (Turquia) que exigia ésser alimentat amb animals i persones a canvi de no atacar la població. Quan per sorteig toca a la princesa ésser lliurada al drac, és quan surt la figura del cavaller Jordi, que matarà al drac, i de la sang que brollarà de la bestia en sortirà una rosa que en farà present a la princesa.

Un altre monstre prou conegut, és la famosa criatura llegendària del llac Ness, popularment conegut con Nessie i, possiblement el més estudiat dins la criptozoologia, dedicada a l'estudi i recerca d'animals desconeguts per la ciència.

Els llacs són una altra font d'inspiració i de imaginació per a la fantasia i, en aquest cas, Banyoles no podia ésser diferent disposant d'una meravella de la natura, com és el seu estany. A partir d'aquí, sorgeixen diferents histories i llegendes, que parlen del Drac de Banyoles. Evidentment cap, de base real, però sí d'àmplia imaginació, sobre tot de cara als més menuts.

En general els comtes parlen d'un monstre molt gran i terrorífic que s’amagava en una cova a les profunditats de l’Estany de Banyoles. La gent del poble que hi havia al seu entorn, en veure que les exigències del monstre eren cada cop més agosarades i estrictes, es van veure impotents i incapaços de poder-les complir. Fou llavors quan van demanar l'ajut de cavallers per eliminar-lo, però era tan fort que no ho van aconseguir. Fins que un bruixot amb l’ajuda dels seus encanteris, el va fer desaparèixer aconseguint alliberar el monstre de la Vila de Banyoles.

+ INFORMACIÓ SOBRE BANYOLES

Dades generals de Banyoles		Museus de Banyoles		Estany de Banyoles		Monestir i Esglésies de Banyoles
Personatges de Banyoles		Medis de Transport a Banyoles		Esports i Olimpíades Barcelona '92